2018: “VENUS”

2018 “VENUS”.

Aquesta és una de les primeres peces sorgides del meu estudi, en la que podríem dir, segona etapa artística a partir de gener 2018. De fet és la primera en plenitud.

Un nu femení.

Aquest és un gènere que moltes vegades s’ha tractat amb una intenció “voyer”, on es justifiquen i es confonen altres intencions. Jo he volgut abordar el tema des d’una vessant de sensualitat, un homenatge a la bellesa i a la feminitat on les formes explícites no distreuen l’atmosfera general. Formes, transparències, textures i subtilitat. Geografia de les emocions.

He tractat la placa de coure deixant que les oxidacions del metall fossin evidents. Els diferents tons d`òxid són precisament els que defineixen els contorns de la figura. El solc central defineix la part interna de la silueta d’aquest cos femení d’inspiració clàssica.

Simplicitat per evocar més que mostrar, per sentir més que definir.

Hi ha dos aspectes més que per a mi són tant importants com el propi esmalt.

El marc on va muntada la peça: el material utilitzat és el “ferro negre”. En Roger Castells va interpretar molt bé les meves instruccions i el va realitzar al seu taller, amb uns acabats perfeccionistes, com tot el que fa. El ferro és un material de color “plata” en el seu estat natural, quan es fon per adoptar formes variades (barra, pletina, etc) expulsa cap a l’exterior les impureses que va acumular en fondre’l, formant una pàtina exterior: la calamina, de color negre intens i mate. El ferro em remet a la fortalesa i a que la verdadera naturalesa està en el nostre interior.

El marc no té part posterior, significant que el nostre entorn influeix sobre nosaltres en la manera en que ens mostrem (en aquest cas, el color de la paret on pengem la peça, participarà en la definició del conjunt).

L’altra aspecte que vull comentar és la presentació la peça: suspesa al marc per un finíssim fil de plata. La placa no està fixada al marc de manera que es pot moure: llibertat per fer variacions d’estat, per gronxar-se.

2 respostes a «2018: “VENUS”»

  1. Una peça molt elegant i suggeridora. Molt d’acord amb les teves reflexions. El bon observador és qui troba el que no busca. Què n’és d’important la mirada¡¡

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *