1987: “METAMORFISME 2”

Esmalt al foc sobre coure i tècnica mixta amb esmalts opacs i transparents i amiant.

1987: Feia dos anys que havia acabat els estudis a la Llotja de Barcelona. Les idees brollaven i del petit taller que tenia muntat a casa, entre el bany i l’estudi en sortien moltes peces fruit d’una constant investigació sobre materials i tècniques en l’aplicació de l’esmalt. Em resistia a seguir les pautes de l’escola clàssica i buscava nous terrenys per transitar. A la Llotja, amb els Mestres Andreu Vilasís i Núria López-Ribalta, havíem assajat coses noves: materials, temps i temperatures de cocció. La clase era sempre un espai lliure on cada alumne podia fer el seu camí de la mà d’aquests dos grans virtuosos en l’art de l’esmalt al foc.

“Metamorfisme” “1”, “2” i “3” va ser una sèrie de tres peces abstractes. En aquell temps, l’amiant era utilitzat amb normalitat i es feia servir com a suport per a la cuita de les plaques de coure. No el manipulàvem i per tant, penso que no era perillós. El procés d’aquestes peces consistia en una primera cuita d’una capa d’esmalt sobra una planxa de coure. A banda, també preparava una cuita d’esmalt, però directament sobre una planxa d’amiant de les mateixes mides que la primera de coure. Feia la cuita a alta temperatura (1200ºC) i l’esmalt, que no s’adheria a l’amiant es fonia i es recargolava o trossejava, segons el temps que es mantenia dins del forn. En refredar-se l’esmalt esdevenia com una mena de “crosta” que s’anava escardant a mida que disminuïa la temperatura. Al no quedar adherit a l’amiant podia manipular (amb molt de compte) aquest resultat.

Una tercera cuita, amb la composició desitjada, ajuntava la “crosta” amb el resultat de la primera placa de coure esmaltat.

Una última cuita, amb els retocs de color que creia oportuns amalgamava tot el conjunt, donant la peça per enllestida.

Aquestes tres peces van viatjar l’any 1988 a França, on van participar en una exposició col·lectiva a l’Espace Camille Fauré de Limoges, ciutat cabdal en el món de l’esmalt al foc i coneguda arreu per les seves biennals de l’esmat al foc. Una de les peces es va vendre en aquella mostra. Les altres dues romanen a la meva col·lecció. La que us mostro a la foto ocupa un lloc principal a casa i la veig cada matí en llevar-me. Em recorda que encara queden molts camins per descobrir i transitar.

 

2 respostes a «1987: “METAMORFISME 2”»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *